El present PROJECTE no va sorgir amb l'objectiu de presentar-lo a uns pressupostos participatius, sinó que va nàixer de la inquietut del nostre col.lectiu de fer arribar a l'administració local la situació de manca d'accessibilitat dels espais públics de la nostra localitat. A hores d'ara suposem que aquest informe romandrà oblidat en algun calaix de la regidoria d'urbanisme. És per això que ens vam decidir fer aquest pas, i ja que teníem la feina feta veure si com podíem aconseguir aquesta fita mitjançant el suport ciutadà.
A CONTINUACIÓ VOS DEIXEM EL PROJECTE DE FORMA INTEGRA PERQUÈ PODEU LLEGIR-LO I INFORMAR-SE DEL SEU CONTINGUT.
1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE.
El present projecte pretén fer un
recull d’alguns espais públics de la nostra localitat, principalment els
relacionats amb l’oci, la cultura i els espectacles, que no són accessibles per
a les persones amb mobilitat reduïda, i que per tant, incompleixen la
legislació existent a aquest respecte tant en l’àmbit nacional com
internacional, vulnerant els drets de les persones amb diversitat funcional de
forma sistemàtica al no poder accedir en igualtat d’oportunitats que la resta
de ciutadans a àmbits com els espais culturals, d’oci, al transport, formació,
espectacles…etc.
El projecte que teniu
entre les mans recull només una sèrie d’edificis públics que no compleixen la
reglamentació, en concret 5, i que serien objecte d’intervenció dins de la
nostra proposta per als pressupostos participatius, per ser els més
concorreguts i que més porten cridant la nostra atenció. Encara que existeixen molts més
espais públics a la nostra localitat els quals seria necessari fer un estudi en
profunditat per determinar tots els paràmetres d’accessibilitat que
incompleixen, per questions de limitacions pressupuestàries no hem afegit més.
Tenint en compte la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU i, com
ja hem dit anteriorment, un extens repertori normatiu d'àmbit nacional i/o
autonòmic, des de Divergents presentem l’actual projecte com punt de partida
per començar, tant per part de l’administració local com els agents socials, a
avançar per a aconseguir la fita del compliment de la legislació vigent pel que
fa a accessibilitat universal establint un pla de treball que concrete accions
i pràctiques tangibles i específiques que milloren aquests aspectes, i en
conseqüència, els drets socials i polítics de les persones amb diversitat
funcional.
Però no només en pro de les
persones que pateixen una discapacitat sinó que considerem que la dependència
és quelcom que tots els individus experimentem en algun moment de la nostra
vida, i d’una manera que no es pot preveure, aleshores, l’interès de què les
necessitats que pateix aquest col·lectiu siguen adequadament expressades i
ateses no és un interès particular, ni d’un grup o d’altre, sinó de totes les
persones, i essencial en el concepte de bé comú. Un comú de no-exclusió d'una
diferència com element clau per la plena participació i acceptació social.
Perquè no hi ha persones “minus-vàlides” o “dis-capaces”, sinó societats
“incapaces” de concretar en les subjectivitats de les seues gents, en els
dissenys de les seves ciutats i en els accessos als seus recursos, el principi
d'igualtat.
2. CONTEXTUALITZACIÓ.
A l’Estat Espanyol existeixen aproximadament 3.500.000
persones amb diversitat funcional, segons l'Institut Nacional d'Estadística,
incloses les persones majors en aquesta situació. D'elles més d'1.500.000
persones es consideren com a “depenents”” per la seva necessitat d'ajuda per al
desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària. Totes les
persones amb algun tipus i grau de pèrdua d'habilitat per al desenvolupament d'alguna activitat, ja siga de
manera permanent o temporal, més un percentatge afegit de població que, per
altres causes, té limitat el desenvolupament d'alguna activitat, demanden un
entorn més integrador en el qual poder desenvolupar-se com a ciutadans de ple
dret i poder actuar amb la màxima autonomia possible, sent aquest un aspecte
essencial per poder aconseguir una vida veritablement independent i de
qualitat, contribuint al mateix temps a aconseguir la igualtat d'oportunitats.
La realitat actual de l'accessibilitat als diferents
territoris ens mostra que, malgrat l'existència d'una major sensibilitat social
cap a la diversitat funcional, i la creixent disponibilitat d'estudis i
legislació sobre la matèria, la cultura de l'accessibilitat en tota la seva
complexitat no arriba ni tan sols a la totalitat dels professionals que atenen o
prescriuen solucions a aquest col·lectiu. Molt menys encara arriba a la
societat en general o als propietaris d'establiments oberts al públic de
qualsevol tipus que tenen l'obligació de fer-los accessibles per a tots els
ciutadans. En general, el personal tècnic, la societat i fins i tot moltes
persones amb discapacitat i persones majors necessiten augmentar el seu nivell d'informació
sobre les possibilitats que presenten les tècniques de “disseny universal” i
les ajudes tècniques existents per a l'eliminació de barreres arquitectòniques,
urbanístiques, en els transports, en les comunicacions i en els productes de
consum general.
És per això que hem de considerar que el problema de la
discapacitat no resideix en la pròpia persona, sinó en l'existència d'un entorn
discapacitant, és a dir, en l'existència de barreres arquitectòniques,
urbanístiques, en els transports, en les comunicacions i, en general, en
l'accés a dispositius tècnics dissenyats per a un consumidor mitjà amb àmplies
capacitats i habilitats, la qual cosa està lluny de la realitat.
3. ACCESSIBILITAT EN LA LEGISLACIÓ.
Actualment totes les Comunitats Autònomes i les Corporacions
Locals han emès, sota la seva competència legislativa, normes relatives a
l'accessibilitat i l'eliminació de barreres arquitectòniques i urbanístiques,
així com sobre la renovació de les flotes d'autobusos municipals amb la
intenció d'incorporar autobusos de pis baix. A més, les ciutats amb metre han
regulat també la necessitat que les noves estacions siguin accessibles i que
s'eliminin les barreres arquitectòniques en les antigues quan en elles es
realitzin determinades obres de condicionament o reforma. A més s'ha
desenvolupat un important nombre de normes tècniques en els organismes
nacionals i internacionals de Normalització (l'Associació Espanyola de
Normalització i Certificació -AENOR- a Espanya) en matèria d'accessibilitat i
disseny d'ajudes tècniques per a múltiples productes i serveis.
No obstant això tota aquesta normativa ha tingut fins ara
un escàs impacte en la realitat de l'accessibilitat al nostre país, menor
encara si pretenem aconseguir una aplicació pràctica del concepte d'Accessibilitat
Integral. Ja hem comentat abans que existeix un important desenvolupament
legislatiu i normatiu (encara que falta molt per investigar i desenvolupar),
però una escassa aplicació pràctica de tot això, atès possiblement a un gran
desconeixement general d'aquesta matèria entre les persones amb responsabilitat
per cometre aquestes tasques d'accessibilitat als espais, productes i serveis
concrets.
A continuació fem un resumit
recull de la normativa que regula els aspectes referents a accessibilitat a
nivell nacional:
- LISMI. LEY 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de
oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con
discapacidad.
- Ley 51/2003 sobre igualdad
de oportunidades, no-discriminación y accesibilidad universal, de ámbito
estatal (LIONDAU)
- Real Decreto 505/2007, de 20
de abril, por el que se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no
discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de
los espacios públicos urbanizados y edificaciones.
- Ley 26/2011, de 1 de agosto,
de adaptación normativa a la Convención Internacional sobre los Derechos de las
Personas con Discapacidad.
- Real Decreto Legislativo
1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley
General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social.
- Convención Internacional
sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad del 13 de diciembre de 2006
y que el estado español ratificó el 3 de mayo de 2008.
I la referent a l’àmbit de
la nostra comunitat autònoma:
- Decreto 193/88 de 12 de diciembre, del Consell
de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueban las normas para la
accesibilidad y eliminación de barreras arquitectónicas.
- Ley 1/98 de 5 de mayo, de la
Generalitat Valenciana, de accesibilidad y supresión de barreras
arquitectónicas, urbanísticas y la comunicación.
- Decreto
39/04, de 5 de marzo, por el que se desarrolla la ley 1/98 de 5 de mayo de
1998, de la Generalitat Valenciana, en materia de accesibilidad en la
edificación de pública concurrencia y en el medio urbano.
- Ley 3/04, de 30 de junio, de la
Generalitat, de Ordenación y Fomento de la Calidad de la Edificación (LOFCE).
4. MAPA D'ESPAIS PÚBLICS A XÀTIVA.
A continuació fem un recull de diferents
espais públics de la ciutat de Xàtiva, com ja hem dit anteriorment, no hem fet
un estudi en profunditat, i no tenim informació de tots. Del llistat que
adjuntem en el quadre de baix, apareixen en roig els espais que no estan
adaptats, els
que estan en verd sí que han contemplat aquesta opció d’accessibilitat en el seu disseny i en negre són
tots aquells que no hem revisat però que caldria fer una supervisió de tots ells per veure si la seua
adequació s’adapta a la normativa.
ESPAIS EDUCATIUS
|
ESCOLES
|
INSTITUTS
|
ALTRES CENTRES FORMATIUS
|
· CPEE PLA DE LA MESQUITA
· CP GOZALVES VERA
· CEIP JACINT CASTANYEDA
· CEIP ATTILIO BRUSCHETI
· CP MARTÍNEZ BELLVER
· CP TAQUIGRAF MARTÍ
· CEI TERESA COLOMA
|
·
IES JOSEP DE
RIBERA
·
IES LLUÍS
SIMARRO
·
CIPFP LA
COSTERA
|
· ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES
· CONSERVATORI LLUIS MILÀ
· F.P.A FRANCESC BOSCH I MORATA
· UCV SANT VICENT MARTIR
· CENTRE D’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA
· ESPAI DE L’ASSOCIACIÓ ASPROMIVISE
· MÚSICA NOVA/LA NOVA EN DANÇA
· MÚSICA VELLA
|
ESPAIS CULTURALS
|
SOCIO-CULTURALS
|
ESPECTACLES
|
MUSEUS
|
·
BIBLIOTECA
·
CASA DE LA CULTURA
·
CASA DE LA JOVENTUT
·
CENTRE CÍVIC LA FERROVIÀRIA
|
·
GRAN TEATRE
·
AUDITORI DE SAN
AGUSTÍ
·
CCX
·
PLAÇA DE BOUS
|
·
MUSEU L’ALMODÍ
·
MUSEU CASA DE L’ENSENYANÇA
·
PALAU D’ALARCÓ
(ARXIU MUNICIPAL)
·
MUSEU FALLER
|
ALTRES
|
GENT GRAN
|
ALBERGS
|
·
CONVENT SAN DOMENECH
·
AJUNTAMENT
·
JUTJATS
·
TURIST INFO
·
CASTELL DE
XÀTIVA
·
O.M.I.C
(OFICINA MUNICIPAL INFORMACIÓ CONSUMIDOR)
|
·
CENTE MUNICIPAL
DE JUBILATS PL. ROCA
·
CENTRE
JUBILATS ABÚ MASAIFA.
|
·
ALBERG JUVENIL
“CASA EL CIGRONER”
·
ALBERG “CASA
DE LA LLUM”
|
ESPAIS OBERTS
|
PARCS
|
ALTRES
|
·
JARDÍ DE LA PAU
·
JARDÍ DEL BES
·
GLORIETA JOSE
ESPEJO
·
JARDINS DEL
PALASSIET
|
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS
PISCINA MUNICIPAL LA MURTA
PISCINA CIUTAT DE L’ESPORT
|
ESPAIS ESPORTIUS
|
CIUTAT DE
L’ESPORT
PAVELLÓ DE
VOLEIBOL
PAVELLÓ
FRANCESC BALLESTER
PISTES DE SKATE
PARK/BIKE TRIAL
CAMP DE FUTBOL
LA MURTA
CAMP DE FUTBOL FRANCISCO
COLOMA
|
ESPAIS SANITARIS
|
CENTRE
D’ESPECIALITATS L’ESPANYOLETO
CENTRE DE SALUT
AUSIÀS MARCH
HOSPITAL LLUÍS
ALCANYIS
UNITAT DE
PREVENCIÓ CÀNCER MAMA
CENTRE DE SALUT
PÚBLICA DE XÀTIVA (HOSPITAL VELL)
CENTRE DE
DÍA PER A MALALTS D’ALZHEIMER "PÉREZ-BRUSCHETTI"
|
5. NECESSITATS A DETECTAR EN ELS ESPAIS DE LA NOSTRA LOCALITAT
A més de tot el que ja hem dit fins al moment, ja per
últim remarcar que seria necessari per part dels diferents tècnics
especialitzats de la corporació municipal realitzar una revisió dels diferents
espais públics de la ciutat per adaptar-los als paràmetres d’accessibilitat
universal en els següents aspectes:
1.
Accessibilitat arquitectònica:
·
Accessibilitat d’un edifici
públic.
·
Accessibilitat d’escales i rampes.
·
Accessibilitat d’ascensors i
aparells elevadors especials.
·
Accessibilitat horitzontal:
portes i corredors.
·
Accessibilitat de banys.
·
Accessibilitat de vestuaris.
2.
Accessibilitat urbanística
·
Accessibilitat en paviments.
·
Accessibilitat en senyals i
panells informatius exteriors.
·
Accessibilitat de guals per
a vianants.
·
Accessibilitat en places,
parcs i jardins.
·
Accessibilitat a una obra en
la via pública.
·
Accessibilitat en
l’aparcament.
3.
Formació, aprenentatge i ocupació:
· Accessibilitat d’un centre de formació.
· Accessibilitat d’un document imprès.
· Accessibilitat de la biblioteca.
· Adaptació d’un lloc de treball
4.
Transport:
·
Accessibilitat d’un autobús
urbà.
·
Accessibilitat en el transport turístic.
·
Accessibilitat a un servici
de taxi.
·
Accessibilitat el transport ferroviari.
5.
Oci i cultura:
·
Accessibilitat en museus.
·
Accessibilitat en piscines.
·
Accessibilitat en hotels.
·
Accessibilitat en bars i
discoteques.
·
Accessibilitat en cines i
teatres.
·
Accessibilitat en restaurants.
·
Accessibilitat en parcs
infantils.
·
Accessibilitat en
esdeveniments esportius.
·
Accessibilitat en les instal·lacions esportives.
6.
Comunicació i participació social
·
Comunicació augmentativa i
alternativa.
·
Accessibilitat en
esdeveniments.
·
Accessibilitat en processos
electorals.
·
Programes d’ordinador accessibles
(software).
·
Accessibilitat en els ordinadors.
6. DOCUMENTS GRÀFICS DELS ESPAIS OBJECTE D'INTERVENCIÓ
